Floquet de Neu! ..qui no el coneixia? El goril·la albí que va ser la gran atracció del Parc Zoològic de Barcelona durant molts anys. I en Jordi Sabater Pi, qui no el coneixia, també? Sabem que va ser la persona que va comprar per 200.000 pessetes el goril·la ferit i, un cop curat, el va portar a Barcelona.
Però, aquest fet va ser només una casualitat i una anècdota a la seva vida farcida d’experiències i descobriments que comentaré seguidament i que ajudarà a conèixer millor la història d’aquest naturalista aventurer, curiós i extremament observador que va emprendre un munt de projectes d’una manera totalment autodidacta i que se’l considera un dels principals investigadors a nivell mundial en l’estudi de l’etologia, la primatologia i l’etnologia.
Els ximpanzés són conscients del seu parentesc amb els humans

En Sabater Pi va néixer a Barcelona l’estiu del 1922. La seva família patia molta penúria i passava fam. Amb només 17 anys, per poder sobreviure i tenir un plat a taula, es va desplaçar a l’illa Fernando Poo (Guinea Equatorial) a casa d’uns familiars a buscar una vida millor. Va viure-hi uns 29 anys.
El respecte i l’estima que en Sabater Pi tenia a la natura i el gran coneixement de la gent i la vida dels indígenes d’aquell país el va portar a emprendre nombrosos treballs etnogràfics sobre:
- El treball del fang i la construcció de peces de ceràmica primitiva
- Les cases dels indígenes
- L’estructura familiar de les comunitats indígenes
- La utilització del coneixement astronòmic per la productivitat en l’agricultura
Però més enllà d’aquests estudis, en Sabater Pi també va ser protagonista de destacats i curiosíssims descobriments com l’ús d’eines elementals (uns bastonets) que els ximpanzés utilitzaven com a “coberts” per menjar i per caçar tèrmits de sota terra. Gràcies a aquesta troballa, en Sabater Pi va publicar a la revista Nature i va obtenir una beca de la National Geographic Society a Ruanda on va tenir l’oportunitat de col·laborar amb la prestigiosa zoòloga Dian Fossey, la gran experta del comportament dels goril·les de muntanya.
Però això no és tot! Buscant informació sobre la seva biografia em va sorprendre molt que un etòleg, antropòleg i gran coneixedor dels primats, de cop, descobreix la granota més gegant de la Terra (Conraua goliath) i més endavant captura un gran ocell (Melichneutes robustus) molt rar i molt buscat a Guinea. Increïble!!

En Sabater Pi també tenia una vessant artística molt interessant. A través dels dibuixos, aquarel·les, fotografies, cartes, objectes i llibres, divulgava els seus descobriments, recerques i troballes. El recull de tot aquest fons personal ha passat a ser una impressionant col·lecció que, anys més tard, va cedir a la Universitat de Barcelona. Si teniu interès en veure-la, fins el dia 19 de maig la seva obra estarà exposada al Museu d’Història de Barcelona.
D’entre molts d’altres mèrits va ser guardonat amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, de la Generalitat de Catalunya (2004). La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi l’any 2000.
D’autodidacta a catedràtic! Del Floquet de Neu a granotes gegants i de primatòleg a il·lustrador científic! Una vida farcida de contrastos i singularitats.
Si observes, coneixes; si coneixes, estimes, i si estimes, protegeixes
I tant que hi ha un més enllà del Floquet de Neu, Dr. Sabater Pi!
Deixa un comentari