Creu Casas. Entre el Bryum i la Lunularia

Quan pensem en un herbari, la primera imatge que ens ve al cap és una col·lecció de plantes, amb flors conservades, assecades i identificades amb el nom científic corresponent però, a les biblioteques també hi trobem col·leccions i registres d’espècies de plantes que, per les seves característiques no són especialment atractives i vistoses, com ara les populars molses i altres grups menys coneguts com les hepàtiques i els antocerotòfits.

La Creu Casas, era un pou de saviesa que tenia un especial interès en conèixer, estudiar i investigar sobre la briologia, una branca de la botànica que estudia els briòfits, grup de plantes que comprèn aquests organismes abans comentats i que cap científic abans havia tingut interès en estudiar-los.

Coneixem una mica més la Creu Casas i Sicart? Nascuda a Barcelona al 1913, era farmacèutica i infermera (no en va exercir mai). La seva afició a les plantes li ve del pare, jardiner, i del mestratge de l’il·lustre botànic Pius Font i Quer de qui en va ser deixeble.

La Dra. Casas es centrava bàsicament en l’estudi i la recerca dels briòfits als Països Catalans però, com a gran coneixedora d’aquesta disciplina, també tenia molt prestigi a l’estat espanyol i a Europa. La seva carrera acadèmica s’inicia a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, al 1949, primer com a col·laboradora, passant per professora interina, després professora ajudant i agregada i, al 1971, va ser catedràtica de Botànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). De fet, la Dra. Casas va ser la primera dona catedràtica de Catalunya i de l’estat espanyol en la seva disciplina.

A part de les nombroses publicacions, guies i catàlegs, la seva obra més destacada és l’inici de l’Herbari de Briòfits de la UAB que inclou més de 55.000 espècies, fruit de les seves recol·leccions i dels seus amics col·laboradors d’arreu del món i que avui en dia és considerada, encara, la col·lecció més important de l’estat espanyol i un referent pels estudiants de botànica actuals.

Al juliol de 2007, va morir. Hi ha un abans i un després de la Dra. Creu Casas en el coneixement dels briòfits a Catalunya i a l’estat espanyol.

Admiro aquesta científica, igual com d’altres dones que van patir situacions similars, per com van superar les dificultats i els entrebancs per fer el que més els agradava, l’estudi i la recerca, i ser valorades com a tal en plena postguerra civil espanyola, on el binomi dona-recerca era totalment incompatible.

La carrera científica de la Dra. Casas també inclou el descobriment de noves espècies, les quals algunes d’elles porten el seu nom com Acaulon casasianum i Orthorichum casasianum.

L’any 1983 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic i al 2002 el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca. També va ser membre numerària de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.  

En honor a la que va ser una professora molt estimada pels seus estudiants, la biblioteca de la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, porta el seu nom.

Des del 2017, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va crear el Premi Creu Casas, en honor a la que va ser la primera dona membre de la Secció de Ciències de l’IEC.

Per acabar, i parlant de molsa, us recomano un llibre de poemes de la Joana Raspall, Amb sabates de molsa, que parla dels sentiments i emocions que sentia la poetessa quan escrivia.

M’agrada gaudir de la natura, observar-la, sentir-la i olorar-la…podria ser que l’olor fresca que desprèn la molsa inspirés a la Dra. Creu Casas a decidir-se per estudiar aquests delicats organismes?